Segons dades recents, el nombre de prejubilats a Espanya ha arribat al mínim històric. En un intent per reduir els costos laborals i adaptar-se a les canviants dinàmiques del mercat, les empreses estan optant cada vegada més per acomiadar els seus treballadors grans en lloc de permetre'ls accedir a la pre jubilació.

Aquest canvi dràstic es reflecteix en el fet que el nombre de desocupats més grans de 50 anys ha augmentat en un alarmant 68%. Els treballadors grans, que de vegades han dedicat dècades de la seva vida a una empresa, es veuen enfrontats a la difícil tasca de buscar feina en un mercat laboral competitiu i moltes vegades poc receptiu a les persones de més edat.

El Govern, per part seva, ha introduït polítiques que semblen posar una "pont de plata" a la pre jubilació a partir dels 52 anys. Això significa que s'estan reduint els incentius perquè les empreses ofereixin la pre jubilació als seus empleats abans de l'edat legal de jubilació, cosa que resulta en una càrrega més gran per als treballadors grans que busquen mantenir-se actius i assegurances econòmicament.

Aquesta transformació al panorama laboral espanyol està generant una sèrie de problemes socials i econòmics. D'una banda, s'està desaprofitant una valuosa font d'experiència i coneixement, ja que molts treballadors grans es veuen forçats a retirar-se abans del que voldrien. D'altra banda, la seguretat financera d'aquestes persones es veu amenaçada, ja que és difícil trobar feina a mesura que s'avança en edat.

Cal que aquests problemes s'abordin de manera integral, considerant no només l'impacte en els treballadors grans, sinó també en l'economia en general. Potser és el moment de replantejar la "cultura" de la pre jubilació i trobar solucions que permetin a la gent gran mantenir-se actives i econòmicament segures al mercat laboral actual.