Es poden trobar molts classificacions dels diferents tipus de clients, però en aquest post ens basarem amb la que plantegen els autors Kotler i Armstrong, on indiquen que es poden segmentar en funció de la rendibilitat i lleialtat esperades, per adaptar la relació de l’empresa amb cada tipus de client.

De manera que ens trobem amb els següents grups de clients:

• Estranys: Es tracta d’un grup de clients amb poc potencial de rendibilitat, i una baixa lleialtat. En aquest cas no hi ha una relació directa entre els productes ofertats per l’empresa i les seves necessitats, per tant l’estratègia de relació amb aquest grup recomanada seria la de no invertir res.
• Papallones: Són un tipus de clients potencialment rentables però poc lleials. Aquí sí que trobem coincidència entre l’oferta de l’empresa i les seves necessitats, però, com que no estan fidelitzats no estaran a l’empresa molt temps i cal aprofitar el moment aconseguint el major nombre de transaccions rentables. Aquí l’estratègia a seguir seria no invertir en ells fins a la propera ocasió de compra.
• Amics veritables: És el tipus de client ideal, ja que són rentables i lleials al mateix temps. A més a més hi ha una estreta vinculació entre les seves necessitats i l’oferta de l’empresa, per tant es recomana invertir en la relació amb ells, intentar fidelitzar-los, i que creixin i comparteixin les seves experiències positives amb l’empresa
• Percebes: Són clients molt lleials però poc rentables. La relació entre l’oferta de l’empresa i les seves necessitats és limitada. L’empresa pot intentar augmentar la seva rendibilitat venent-los més o augmentant els preus o reduint els serveis prestats.

Aquestes classificacions tan sols es poden obtenir si es disposa de programes CRM’s, que els que tenim a Micrològic, que permetin treballar les dades dels propis clients, i poder preparar l’estratègia més adequada per cada segment.